Enquesta als professors. Relació amb l'alumne

1. Ha tingut alguna vegada un alumne amb algun tipus de discapacitat? Quina? I què destacaria?

La majoria (excepte els que porten poc temps a la facultat) han tingut algun discapacitat entre els seus alumnes. Hi ha tingut de tot tipus: minusvàlids, amb crosses, cecs o amb baixa visió, sords o problemes d’oïda, amb una minusvala psíquica parcial, un noi sense braços que havia d’escriure amb els peus... Aquest últim, a més, el professor que ens va explicar el seu cas afirma que ara està treballant en un diari.

La descripció que se’ns fa dels alumnes discapacitats és la següent:

* A nivell personal

- Són com les altres persones: alguns llestos, alguns no tants, alguns treballadors, alguns una mica “passotes”
- “Són alumnes com els demés i procuro que es sentin com els altres”
- Molt receptius, treballadors i seriosos.
- Tenen un gran interés per treballar i una gran voluntat
- Validesa i coratge per fer la carrera
- Capacitat de superació bestial
- No volen que se’ls tingui llàstima
- Casos menors: utilització de la discapacitat per mirar d’aconseguir un millor tracte o menys exigència en l’assignatura.

* A nivell universitari

- Necessiten una atenció diferent i una adaptació a l’assignatura
- Els cecs són els més difícils
- És necessari un tractament diferenciat
- “No representen cap problema”
- “Vaig tenir una alumna amb problema auditiu i vaig seguir les mesures que recomana el PIUNE. Es van haver de canviar alguns aspectes de les classes”
- “Vaig ser sensible amb un alumne ce, ja que determinades pràctiques de TV no podia fer-les. Afortunadament eren pràctiques en grup i solia fer de tècnic de so. Quan visionavem les pràctiques, algun company li anava descrivint el que es veia. En canvi, a les pràctiques de ràdio no hi havia cap problema i era un dels més destacats”
- “Hem tigut problemes a les aules per no ser accessibles amb cadires de rodes. S’ha solucionat canviant d’aula”
- “Han seguit la matèria teòrica sense problemes i la part de pràctiques que podien realitzar també”
- “La solució als problemes la he hagut de buscar i posar en pràctica jo amb la participació de l’alumne, ja que moltes vegades la facultat no té en compte les necessitats d’aquests alumnes, tot i que la situació ha millorat molt”
- “Penso que no estem adaptats ni preparats com a docents, de manera que hi ha assignatures que podrien fer sempre que les adaptessin, perquè si no se li possen facilitats per treure’s l’assignatura sense un treball coherent darrera”

2. Té previstes mesures especials en cas de tenir entre l'alumnat alguna persona amb algun tipus de minusvalia?

Dels resultats de les enquestes hem tret les següents conclusions:

Normalment, en casos de ceguesa hi ha certes mesures previstes, però en d’altes casos no tant, ja sigui perquè a priori no sembla necessari o perquè no planegen res fins que s’ho troben. Altres però, creuen que el millor és el tracte personalitzat i prefereixen adaptar-se a cada cas en compte de tenir unes mesures prèvies generals. Molts opten per parlar de forma personal amb l’alumne en qüestió a principi de curs per conèixer les seves necessitats. Alguns reconèixen que tenir alumnes amb algun tipus de minusvalia suposa en molts casos un esforç afegit en el professor. Només en un cas es va fer referència a les mesures que recomana el PIUNE.

Exemples d’actuació:

“L’any que ve, una alumna amb problemes de visió farà segon curs i la tornarem a tenir a l’assignatura de fotografia. Sabent-ho, i amb un any d’antelació, la vaig dur als platós, vaig parlar amb els tècnics, i vaig fer arribar un correu al coordinador. No se m’ha dit res més, però entenc que es posaran totes les facilitats per tal que aprofiti una assignatura que, d’entrada, presenta serioses dificultats perquè la imatge és, precisament, el seu déficit”

“Si és cega treballo amb l'Once per adequar el material, examens, apunts, etc.si va amb cadires no hi ha res d'especial, si es sord, passar els apunts escrits i que es posi al meu costat, i si té problemes cerebrals, per exemple, doncs li dóno més temps per fer les pràctiques i examens”

3. Què fa quan algun alumne amb discapacitat vol parlar amb vostè però no pot accedir al seu despatx?

Tots els professors enquestes, s’hagin trobat o no en la situació, han respost que quedarien amb l’alumne allà on li anés millor sense cap tipus de problema.

4. Què feu quan un alumne amb discapacitat necessita un examen adaptat? Qui us avisa: el mateix alumne, el Piune o ofereix vostè mateix una solució?

- El mateix alumne: 14,70%
- El professor mateix proposa una solució: 32,35%
- El PIUNE: 0%
- Iniciativa mútua: 26,47%
- No ha sigut necessari adaptar l’examen: 26,47%

A més, els professors enquestats han afirmat que:

“A vegades no els calia perquè ja disposaven d’eines de suport”

“Caldria una tutorització i un seguiment personalitzat”

5. En el cas que l’alumne necessiti un examen especial, quin model d’examen li fa?

En general l’opinió general dels professors és que es procura adaptar l’examen a les seves necessitats sense que això signifiqui una merma del nivell de coneixements exigible.
Hi ha de diversos tipus: oral, tipus test, escrit amb lletres més gran, en suport informàtic o braile (cecs), llegit pel propi professor o amb més temps de lliurement...

6. Esperaríeu a que l'alumne acudís a vostè en cas d'ajuda o vostè actuaria abans en cas que ho veiés venir?

Normalment, els professors si ho veuen venir actuen abans, ja que a vegades surt de forma natural en les primeres classes. També, com moltes vegades es parla de forma individual amb aquest alumne, es solen parlar possibles problemes. Alguns, però, també pensen que no totes les dificultats es poden preveure.

Exemples d’actuació:

“Independentment de la discapacitat, hi ha alumne que demana ajut i altre que prefereix no fer-ho. Actuo en funció del moment i també del nivell de confiança que la persona m’hagi donat”

“Cal posar-se en la seva pell, pensar que és tímid potser i mai se t'acostarà -físicament- un alumne que se t'acosta i et diu una cosa hi ha dos comportaments: el verbal i el no verbal, ho has de captar, etc. també si és cec has de prendre tu la iniciativa." "Escolta, vols que ho parlem al despatx", "escolta hi ha alguna dificultat" i dir-ho que ell sàpiga, de tu a tu, que hi som”.

“Dependria de l'actitud de l'alumne i del cas concret. En l'exemple abans esmentat –estudiant amb problema auditiu-, per exemple, la noia no m'havia dit res respecte del seu problema i vaig pensar que parlar amb ella podria violentar-la, així que simplement vaig canviar en allò necessari per adaptar-m'hi”

7. Coneix algun cas de discriminació d’un professor cap a un alumne amb necessitats especials?

La resposta a aquesta pregunta ha sigut unànime: NO. De ser així. Molts afirmen que ho denunciarien. Tot i així, hi van haver-hi respostes que convidaven a rumiar: “Hi ha molts tipus de discriminació. Per mi, buscar solucions massa fàcils i sense compromís és una mena de discriminació”

8. Qüestions a destacar que consideri oportunes:

“Aquests estudiants no només necessiten un contacte especial amb el professor, sino també de la complicitat dels companys i companyes de classe. Crec que, normalment, això també es dona”

“Cal ampliar les places per aquest tipus de persones”

“Dues qüestions. En primer lloc, la qüestió delicada de quines activitats es poden fet que no es faran al món laboral. L'altra, la qüestió ètica que som els periodistes els que hem de fer força per visibilitzar la gent amb limitacions, si cal, ja que en tenim una part de poder”

“Si ha estudis fets els professors els hauríem de conèixer”

“No estem preparats per gestionar diferències”

“Els programes del PIUNE haurien de tenir més ressò a la facultat”

“Crec que la majoria de professors actuem aplicant la lògica, però potser en alguns casos caldria disposar d’informació sobre les dificultats d’aprenentatge o de seguiment de la docència que pot donar-se en alguns d’aquests col·lectius”

“Les discapacitats relacionades amb la mobilitat semblen força cobertes. Ara bé, les relacionades amb temes visuals o auditius, gens”

“En general crec que existeix força sensibilitat al respecte a la nostra facultat i a la universitat. Iniciatives com el PIUNE i el servei de voluntaris ho demostren. No obstant, caldria fer un esforç definitiu i mantenir una política vigilant. És essencial tractant-se d'una universitat pública el tenir cura de les persones qui més ho necessiten”

“Cal que l’estudiant discapacitat no noti mai cap tipus de diferenciació negativa respecte ell”

“Jo mateixa tinc una discapacitat, i és que estic perdent molta audició, i per tal que els alumnes puguin preguntar i participar porto un aparell de freqüència modulada, una mena de micròfon que jo rebo directament a la meva oïda, i amb això no hi ha cap problema per si volen intervenir a classe. És una mica més lent, perquè s'ha de passar el micro, però permet que tothom que vulgui pugui preguntar o intervenir”